Com ja sabeu és un fragment d'un poema d'en Marià Villangómez.
LLUNA
PAGESA
Aquesta
lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa i
ara ha pres un color groc.
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa i
ara ha pres un color groc.
No
fa cas de petiteses,
la lluna vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.
la lluna vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.
Amiga
de l'olibassa,
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)
Vetlla
el vent que sempre alena,
i'la font que sempre neix,
i l'ona damunt l'arena
i, amb un badall, jo mateix.
i'la font que sempre neix,
i l'ona damunt l'arena
i, amb un badall, jo mateix.
Lladre
i adúlter, a l'una,
volen anar d'amagat.
Es queixen: "Aquesta lluna!"
I troba una ombra el pecat.
volen anar d'amagat.
Es queixen: "Aquesta lluna!"
I troba una ombra el pecat.
La
lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.
Aquesta
lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa:
ara ha pres un color groc.
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa:
ara ha pres un color groc.
La
lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.
Sortia
grossa i encesa...
Aquí
és més lluna que enlloc.
Ara
ha pres un color groc.
